Quina feina faig?

Endevina les feines cinematogràfiques que fan aquestes dones.

Itinerari 1

Feines lliures d’estereotips!

Itinerari ideat per conèixer i reconèixer les habilitats necessàries per a cada professió, així com les tasques que desenvolupen aquestes professionals.

#1
Soc Valentina Viso i soc...

Soc Valentina Viso i soc guionista.

  • Valentina Viso diu que tendim a imaginar la feina de guionista com a solitària, quan en realitat no és així la meitat del temps. Per tirar endavant un guió, amb quina part de l’equip creatiu i tècnic ha de treballar conjuntament? Quines habilitats requereix la feina de guionista?
  • Per parelles, buscar una notícia de la premsa que us cridi l’atenció per transformar-la en la idea d’una pel·lícula de ficció. El requisit principal és que resulti atractiva, ja sigui per la peculiaritat del personatge que retrata, el lloc, l’anècdota en sí o l’interès que us desperta aquesta temàtica. Presentar-la davant l’aula després d’haver treballat el logline: un paràgraf breu on es concreti la història abans de desenvolupar-la. Ha d’incloure alguns elements bàsics: qui la protagonitza, quina serà a grans trets l’acció principal, on i quan tindrà lloc i quin és el to que imagineu del film.
  • Pensar en una pel·lícula que us hagi agradat i desenvolupar un guió literari d’una de les escenes que més valoreu. Com indica la càpsula, aquest tipus de guió narra la història proporcionant detalls suficients per a què la narració sigui audiovisual, i per tant, audible i visible. El format d’aquest tipus de guió està estandarditzat, i cada escena contempla:
    • Una capçalera inicial que situa on i quan transcorre l’acció.
    • Un text escrit en present en què es descriu, si convé, l’escenari i s’informa de l’acció que té lloc a l’escena.
    • Un o més paràgrafs de diàleg.
#2
Soc Miriam Porté i soc…

Soc Valentina Viso i soc productora.

  • A les parets de l’oficina on treballa Míriam Porté hi ha els posters promocionals de La Xirgu (2016), Clara Campoamor, la mujer olvidada (2011); Concepción Arenal, la visitadora de cárceles (2012); o La llum d’Elna (2017). Dividir la classe en quatre grups per fer una recerca sobre cada una d’aquestes produccions: en quines figures se centren, per què optaren per dedicar-los una pel·lícula, quin enfocament pren cada una d’elles i el tipus de públic objectiu a qui pot interessar. Es tracta de posar-se en la pell de l’equip de guió i realització en el moment de despertar l’interès de la futura productora o productor (el grup aula) perquè aposti pel projecte. Per fer-ho, simular davant la resta de l’aula un pitching (o discurs de vendes), és a dir, una presentació de deu minuts per mostrar tot el potencial de la idea, com si la pel·lícula encara no s’hagués produït. Incloure’n la sinopsi, la justificació del possible repartiment actoral, la proposta d’escenaris, el valor que pot aportar la pel·lícula, etc. Per captar el màxim d’interès, es pot acompanyar de material de suport verbal o visual.
  • Les tv-movies són ficcions desenvolupades expressament per a la seva estrena en format televisiu, que a Catalunya gaudeixen d’especial popularitat. Si bé tenen una estructura narrativa similar a la dels llargmetratges, presenten moltes altres diferències del cinema que s’estrena a les sales d’exhibició, tant en el tipus de producció, durada, els perfils actorals o els temes tractats, de caràcter universal. Com es concreten aquestes diferències en termes de pressupost? Per què creieu que és un bon gènere per a professionals novells en la direcció, el guió o el repartiment? Com poden contribuir a una indústria televisiva plural i oberta a brindar noves oportunitats als i les professionals del sector? Si consumiu televisió i n’heu vist alguna, comentar què us ha semblat.
  • A partir de l’entrevista d’El Periódico a Anna Serner, directora de l’Institut Suec del Cinema, relacionar la influència del finançament amb la igualtat de gènere en l’àmbit audiovisual.
#3
Soc Carla Subirana i soc…

Soc Carla Subirana i soc directora de cinema.

  • A més de la informació que aporta Carla Subirana a l’entrevista, la pròpia estructura de la càpsula #3 conté diversos elements que remeten al procés de dirigir. Tenen a veure amb la presa de decisions, l’organització i el lideratge. Anomenar-los. Quines aptituds poden afavorir la feina de direcció? En quin moment del procés de producció de la pel·lícula comença aquesta feina?
  • A Carla Subirana dirigir cinema documental li ha permès conèixer mons i persones que, d’una altra manera, no hi hauria tingut accés. Cercar la seva filmografia per veure quines motivacions l’han portat a realitzar Nedar (2008), Volar (2012) o Kanimambo (2012). Creieu que les pel·lícules que són ficcions són més populars que els documentals? Per què? En soleu mirar? Fer una pluja d’idees de temes als què dedicaríeu un documental. Argumentar el vostre interès.
  • De les 100 pel·lícules que més diners han recaptat en la història del cinema, només n’hi ha una dirigida en solitari per una dona: Wonder Woman, de Patty Jenkins (2017). Esbrinar els motius d’aquest fet a partir de la lectura de l’article d’El País “¿Por qué solo hay cuatro directoras mujeres entre las cien películas más taquilleras de la historia?”.
#4
Soc Amanda Villavieja i soc…

Soc Amanda Villavieja i soc sonidista

  • Reproduir la càpsula amb els ulls tancats per identificar tots els tipus de sons que hi apareixen. Indagar sobre el significat del so diegètic, el so extradiegètic i la veu en off per reflexionar:
    • Són els mateixos sons que havíeu identificat quan heu realitzat el primer visionat?
    • Quina és la funció de cadascun d’ells?
    • En les produccions audiovisuals, en què ens solem fixar més, en el so o la imatge? Per què creieu que és així?
  • Les possibilitats expressives i narratives del so es fan especialment evidents en el gènere cinematogràfic de terror. Contrastar l’escena de l’assassinat de la dutxa a Psicosis (Alfred Hitchcock, 1960) amb una escena d’una pel·lícula de terror actual. Quins estats emocionals es vol generar en una escena i l’altra? Quin és el paper dels efectes sonors, la veu i la banda sonora? Creieu que si l’objectiu de les dues pel·lícules era generar por i tensió, ho aconsegueixen de la mateixa manera? Per què?
  • Reflexionar sobre la concepció del so com un aprenentatge cultural, és a dir, que part de les emocions que genera un determinat so en el cinema és per uns codis ja apresos de l’espectadora o l’espectador. Així, un so “de por” no fa por en sí mateix, sinó que es relaciona amb una experiència cinèfila de por prèvia al visionat.
  • Dividir l’aula en sis grups per realitzar una pràctica sonora amb la gravadora del mòbil. Cada grup tindrà la missió d’enregistrar sons que remetin a una de les sis emocions que el professorat hagi repartit abans, grup per grup (felicitat, tristesa, ira, fàstic, sorpresa i por). Escoltar els resultats conjuntament per veure si a la resta de grups els transmet l’emoció assignada.
  • La claqueta és un element fonamental per a qualsevol rodatge. Abans del desenvolupament del cinema sonor, existia una pissarra que complia amb algunes de les funcions que encara manté, i poc després, amb l’arribada del so, incorporaria la peça superior mòbil que fa el “clack”. Per què serveix aquesta peça? Quines són les numeracions i les paraules que té escrites? Com penseu que pot contribuir aquesta informació en agilitzar la feina a la sala d’edició?
#5
Soc Soc Elisabeth Prandi i soc…

Soc Elisabeth Prandi i soc directora de fotografia i operadora de càmera

  • Posar imatges a les idees de la directora o el director implica consensuar una estètica general de la pel·lícula, que també s’acorda amb qui s’encarrega del disseny de producció (paletes de colors en vestuari i maquillatge, de les localitzacions, etc.). Aquesta part creativa es combina amb una de més tècnica, relacionada amb la tecnologia del rodatge. Investigar sobre els usos dels aparells i les tecnologies aparegudes a la càpsula #5. Per rodar de dia a l’exterior, fora de plató, creieu que es recorre únicament a la llum natural del sol? Quines problemàtiques podria implicar?
  • En una entrevista li pregunten a Elisabeth Prandi si al principi s’interessava més per la direcció de fotografia o per fer de càmera, i ella respon que són dues tasques indissociables. Per a aconseguir il·luminar degudament, proposa començar per enquadrar una imatge fixa.
    Realitzar una pràctica d’il·luminació amb el vostre telèfon mòbil escollint un objecte amb certa transcendència per a vosaltres i fotografiar-lo. Variar els enquadraments i comprovar de quina manera la tria d’aquest farà “brillar” de maneres diferents l’objecte, encara que no modifiqueu l’atmosfera lumínica. Exposar el resultat final a l’aula amb un comentari del què preteníeu expressar de manera visual i si ho heu aconseguit.
  • La part final de la direcció de fotografia, quan ha acabat el rodatge, té a veure amb la tria de la gamma de colors. El color és un element fonamental del disseny i la narració visual i pot determinar l’experiència sensorial a l’hora de descriure objectes, expressar emocions i evocar respostes en l’espectadora o l’espectador. Per crear l’ambient desitjat, en la postproducció existeixen dos processos: la correcció de color i l’etalonatge o la gradació de color. Comentar-ne les funcions i amb quines eines es realitzen.
    Si analitzeu el vostre compte d’Instagram, incorporeu d’alguna manera aquestes pràctiques de la postproducció audiovisual? Quina estètica es busca? Analitzar les atmosferes que transmeten els diferents tipus de filtres de l’aplicació.
#6
Soc Soc Ariadna Ribas i soc…

Soc Ariadna Ribas i soc muntadora

  • Molly Stensgaard és la muntadora de capçalera del realitzador Lars von Trier, amb qui ha treballat conjuntament durant 25 anys. Ha muntat més de deu pel·lícules, com Dogville (2003), Ballar en la foscor (2000) o Melancolia (2011). Analitzar l’entrevista que li fa TV3: per què creieu que l’equip se sorprèn de què la relació a la sala de muntatge amb el director sigui democràtica? Què és el que aprecia més de la feina de Molly Stensgaard? I ella d’ell? Quin és el pes, per tant, de la feina de la muntadora en el resultat final de la pel·lícula? Relacionar-ho amb la creativitat que Arianda Ribas menciona a la càpsula #6
  • Totes les normes del muntatge clàssic, un dels més habituals, parteixen d’un únic objectiu: aconseguir que aquest tall sigui invisible per l’ull de l’espectador o l’espectadora, en el fenomen que es coneix com «la paradoxa del o de la muntadora», ja que és l’única professió que treballa per “amagar” la seva tasca en el món de l’audiovisual, tot i que és fonamental per dotar d’ordre i sentit el resultat final.
    Investigar sobre les diverses formes de transició d’un pla al següent, i quina és la més comuna. En la càpsula #6 sobre la feina d’Ariadna Ribas, quants talls podeu arribar-hi a comptar? És l’única forma de transició que detecteu? Raonar els motius pels quals s’han inclòs diversos primers plans amb les seves mans.
  • En l’època del cinema dels orígens, quan el suport fílmic eren els nitrats, existia la figura de les cutters (talladores), una mena de cosidores del cinema encarregades d’ordenar i enllaçar escena rere escena. Buscar com era valorada la seva feina i perquè podia ser perillosa. En quin moment va ser una feina substituïda majoritàriament per homes? Investigar-ne els motius.
#7
Soc Laura Ginés i soc…

Soc Laura Ginés i soc animadora

  • Laura Ginés afirma que se sent més propera als processos artesanals de treballar la imatge en moviment que als industrials. Sabríeu anomenar les tècniques d’animació artesanal presentades a la càpsula? Quina és la relació entre les joguines òptiques amb el cinema tal com el coneixem avui? Per què creieu que el cinema d’animació s’associa al públic infantil? Quines pel·lícules o sèries d’animació d’adults coneixeu? Contrastar les diferències.

  • Visualitzar de YouTube algun film de Lotte Reiniger (1899-1981), la pionera en l’animació a través de les siluetes, una tècnica que va utilitzar per dirigir una de les primeres pel·lícules d’animació europees. En què consistia aquesta tècnica? Què va inventar el 1923, que revolucionaria la manera de filmar i de concebre la il·lusió de profunditat espacial? Comentar les seves contribucions a la factoria Disney i al món de l’animació en general.

  • Per parelles, realitzar un taumàtrop o un folioscopi, també conegut com flipbook.

#8
Soc Diana Santamaría i soc…

Soc Diana Santamaría i soc distribuïdora de cinema

  • La distribució és el procés pel qual es fa possible que una obra audiovisual arribi al seu públic objectiu, però també l’eina que permetrà comercialitzar-la i rendibilitzar-la econòmicament. Per convertir-se en una empresa rellevant dins del sector, la distribuïdora estableix estratègies per a la creació d’un catàleg sòlid que la diferenciï de la resta de competidores. Quina és la premissa de Diana Santamaria a l’hora de crear aquest catàleg? Visitar la web de Capricci Films per veure què realcen les seves pel·lícules.

  • Norberto Chaves proposa que la combinació de coneixements i imaginació produeix un efecte concret en l’emissor que veu un cartell de cinema. Fer una anàlisi del cartell promocional de l’última pel·lícula que hàgiu vist a partir de les funcions del llenguatge visual de l’autor:

    • Informació: anomenar tots els elements que es vegin dins del cartell (títol de la pel·lícula, repartiment, imatges, logotips, mencions de festivals).

    • Persuasió: és la capacitat que té el missatge en sí de poder produir en el receptor els efectes de la comunicació. Què vol transmetre aquest cartell?

    • Identificació: és la capacitat del missatge per establir una identitat com a part del missatge. És a dir, com transmet el que vol transmetre? Un exemple seria deduir que per la composició, la il·luminació, els colors i els gestos dels personatges en un cartell, existiran conflictes, passions i misteris.

    • Estètica: és la capacitat del missatge d’esdevenir visualment atractiva a ulls del receptor. Inclou l’anàlisi de la tipografia, la gamma cromàtica i tonal, el disseny gràfic, la composició visual, com apareixen els actors i actrius (identificables o no), etc.
      Emissor i receptor: qui genera el cartell i per a quin públic objectiu. Definir-lo.

  • Una bona estratègia de distribució no només pot significar la rendibilització d’una obra puntual, sinó la continuïtat del desenvolupament de la feina amb l’equip de producció. Pensar com pot contribuir això al fenomen de la creació d’una marca, tant de la productora com de la distribuïdora.

#9
Soc Anna Brufau i soc…

Soc Anna Brufau i soc exhibidora de cinema

  • Anna Brufau afirma que la cartellera de la sala Zumzeig promou un tipus de pel·lícules diferent del de la resta de cinemes. A partir de la descripció del projecte en la seva web:

    “Una aposta cultural compromesa i activista, sense ànim de lucre, amb una programació multidisciplinar en versió original que comparteix protagonisme amb altres activitats culturals. Un espai per a pensar i compartir.”

    • Contrastar les similituds i les diferències d’aquest model amb el que pot oferir la programació d’una sala més generalista, com per exemple uns multicinemes. Buscar les estratègies del Zumzeig per fidelitzar el públic. Podeu servir-vos també de la comparació de les dues pàgines webs.
    • Consulteu la cartellera del Zumzeig d’aquesta setmana. Què tenen en comú les pel·lícules programades? A quin tipus de públic li pot interessar aquesta línia de cinema, que Anna Brufau considera “poc visible”? Argumentar si us n’interessa alguna, i, de ser el cas, si seria fàcil trobar-la al cinema del vostre barri.
  • Moltes de les pel·lícules que veiem als cinemes es filmen i projecten en suport digital, però encara hi ha sales d’exhibició que o bé combinen el format analògic (la cinta, el suport físic) amb el digital, o projecten directament amb analògic. Què pot aportar un format cinematogràfic respecte a l’altre? Pensar-ho també com una decisió de la realitzadora o el realitzador de la pel·lícula. De quins equipaments s’ha de servir la sala en un cas i altre? Quins formats projecten al Zumzeig?
#10
Soc Cloe Masotta i soc…

Soc Cloe Masotta i soc crítica de cinema

  • Analitzar la crítica que realitza Cloe Masotta a Cine Transit sobre la pel·lícula Mimosas (2016), d’Oliver Laxe:
    • Quina és la formulació de la seva hipòtesi.
    • Què vol dir, en aques context, el concepte de relat iniciàtic.
    • Amb quins arguments valora l’èxit de la proposta audiovisual.
    • Valorar el contingut que aporten les cites escrites que obren els paràgrafs i les referències visuals pictòriques.
  • A la càpsula Cloe Masotta assegura que aquesta feina comença amb la fascinació d’una imatge, que la fa enamorar d’allò que està veient. Agafar una pel·lícula que us agradi molt i escriure’n una crítica, en un text que sigui una combinació triple: entre la trama, és a dir, allò que es narra; la manera de fer-ho (els aspectes tècnics, el treball actoral, el de la direcció i guió, el pes de la banda sonora, el vestuari, l’ambientació, etc.) i el context o les referències a altres pel·lícules. A més de sostenir una hipòtesi, cal argumentar tots els motius pels quals aquell producte triomfa per a vosaltres.
  • Una de les directores fotografiades que apareix a la càpsula és Agnès Varda, autora de més de 40 pel·lícules. A l’edició dels Oscars del 2018 va convertir-se en la primera dona en rebre el premi d’honor de l’Acadèmia nord-americana. Buscar informació sobre els valors de la seva filmografia: quin tipus de pel·lícules ha realitzat? Quins temes li solen interessar? Què caracteritza les seves propostes? Com es vincula la seva obra amb l’activisme i el feminisme?

 

PROJECTE SENCER

El projecte Quina feina faig? vol contribuir a visibilitzar les dones professionals del sector audiovisual. Mitjançant 10 càpsules audiovisuals protagonitzades per diferents dones del món del cinema, descobrim les feines que desenvolupen des d’una mirada lliure d’estereotips.

Un conjunt d’orientacions pedagògiques faciliten la tasca del professorat a l’hora de dinamitzar els continguts i treballar les expectatives professionals amb missatges positius i inclusius.

Aquest programa compta amb la col·laboració del Departament d’Educació i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

PÚBLICS

EIXOS TEMÀTICS

DURADA

PREU

Construir Mirades