Notícies

Interrogar el pànic o com inventar pedagogies contra la fi del món

En aquest article d'El Diari de l'Educació ens preguntem sobre quines són les imatges que necessitem per imaginar el futur com alguna cosa desitjable.

"Farrucas", Ian de la Rosa, 2021

Ens situem en un present en què s’ha instal·lat el pànic, la urgència, l’avís d’un canvi imminent que ens abocarà a la fam, a la sequera, al feixisme, a l’apocalipsi. La cultura audiovisual i les xarxes socials es fan ressò d’aquesta alerta que sembla voler dominar els nostres cossos per a mobilitzar-los cap a un futur on probablement no volem arribar. De mica en mica, l’espai de la ficció i de les xarxes s’ha omplert de distopies, d’un món que castiga i amenaça. Entre pel·lícules que anuncien el final del món per catàstrofes “naturals”, discursos polítics que neguen el canvi climàtic, sèries que projecten vides dominades pel control social, lones que llencen a les escombraries els canvis socials dels últims anys, com podem abordar els reptes per educar en la convivència, en el benestar com a responsabilitat col·lectiva, en la possibilitat de canvi?

Al nou article d’El diari de l’Educació interpel·lem els discursos de la por per fomentar pedagogies quotidianes inspirades en el desig d’una cultura de pau.

Més notícies

Els cossos femenins a l’escenari: tetes, boom boom i mans

L’última edició del Benidorm Fest ha posat en el centre del debat públic les representacions de les feminitats. Quines representacions afavoreixen els canvis socials en marxa? Quines representacions semblen contribuir a la reproducció dels estereotips de gènere presents en la la tradició visual occidental?

Construir Mirades